Feeds:
Entrades
Comentaris

juny 16, 2013 per grup 61 tarda

 

978-970-777-335-6_g[1]

 

Títol: “Dos ratones, una rata y un queso”

 

Autor: Rueda, Claudia

Col·lecció: Àlbums il·lustrats

Editorial: Océano de México

Any d’edició: 2007

Lloc d’edició: México, D.F

Idioma: Castellà

Pàgines: 30

Format: Tapa dura

ISBN-13: 978 – 970 – 777 – 335 – 6

ISBN-10: 970- 777- 335- 9

Edat: Infantil

Signatura: 834.47 (IMA)

 Lloc de referència:

L’àlbum que he escollit a sigut en la biblioteca de la Llagosta. El vaig veure per primera vegada en un llistat sobre uns àlbums il·lustrats per fer un treball i el títol hem va cridar l’atenció.

SINOPSI DE L’ÀLBUM:

Aquest àlbum és escrit per Claudia Rueda, explica la història sobre dos ratolins que tenen molta gana i es barallen per un formatge. De sobte, apareix una rata enginyosa i  els  ajuda a resoldre el conflicte de manera que aquesta surt molt beneficiada.

RECOMANACIÓ DE L’ÀLBUM:

Penso que és un àlbum molt interessant per diferents aspectes, que explicaré a continuació. En primer lloc, cal dir, que és un àlbum en el que el text acompanya la imatge. Les il·lustracions amplien el text, també l’autora a pintat l’escenari i els personatges de manera difuminat i rallat, amb això, penso que el que vol transmetre és pobresa ja que utilitza uns colors foscos.

Per altre banda, el narrador és en tercera persona tot i que a l’hora que parla els personatges del conte ho fa en primera persona. Això, ho fa perquè sigui més amena la història i que el narrador pugui donar-li veus caracteritzades als diferents personatges.  Els diàlegs són clars i senzills, això fa que l’infant faciliti la seva lectura i estigui atent si en el cas d’un infant que no sap llegir.

Pel que fa als personatges, l’autora utilitza el recurs de la personificació, es a dir, que són animals que parlen i tenen un caràcter diferent com un esser humà. Per que fa els animals són els ratolins, penso que són molt coneguts pels infants i això fa que l’àlbum sigui més atractiu i visible. Pels que fa l’expressió dels personatges són molt expressius ja que en veure la imatge veus quin sentiment estan sentint en aquest moment.

En la historia del conte és reflecteix una discussió de dos ratolins per un formatge i una rata molt astuta soluciona el problema. El que fa es partir el formatge en dues parts i com que no arriba sent sempre els dos trozos iguals el que fa es menjar fins que no queda res de formatge, només un trocet que se’l emporta. Els dos ratolins es queden sense formatge, però al final del conte la rateta és considera menjada per un gat.  Penso que amb aquest conte es vol és treballar un refrany que en castellà  diu “quien parte y reparte se queda con la mejor parte”. Però, com la rateta s’ha aprofitat de la situació aquesta surt perjudicada ja que el gat se la menjat.

Finalment crec que l’autora vol ensenyar als infants que no s’han d’aprofitar de les persones ja que si ho fas tindràs males conseqüències. Aquest àlbum és molt senzill pels infants i té una bona història ja que els infants aprenen que han de ser bones persones amb la resta de ciutadans.

  

                                                                                                                                                                                                                         Noemí López Molero  Desdoblament B

 

 

Anuncis

El lobo sentimental

Títol: EL LOBO SENTIMENTAL

corimbo_84-8470-120-4

  • Autor: Geoffroy de Pennart
  • Il·lustrador: Geoffroy de Pennart
  • Lloc i any d’edició: Barcelona, 2010
  • Editorial: Corimbo
  • Pàgines: 40 pàgines  25x 18 cm
  • ISBN: 9788484701204

 

Sinopsis de l’àlbum:

Lucas el protagonista d’aquest àlbum, ha decidit que ja era hora de marxar de casa dels seus pares i viure la seva pròpia vida. La seva família estaven tristos però ho van acceptar i es van acomiadar. Abans d’anar-se, el seu pare li va donar una llista del bon menjar per un llop. Bon menjar com la Caputxeta Vermella, els Tres Porquets… Desgraciadament per a la seva gana, en Lucas és massa sentimental.

 

Recursos de Localització:

Aquest àlbum el vaig conèixer a través d’una amiga que em va parlar d’ell. Des del primer moment, ho vaig trobar molt interessant per treballar amb els infants ja que és molt divertit i alhora fa referència a altres contes. Penso que és molt important donar a conèixer llibres que surtin dels rols estereotipats dels personatges i aquest ho aconsegueix.

Aquest àlbum el podem trobar en llibreries online com  www.casadellibro.com o www.fnac.es .  També podem apropar-nos a la biblioteca central de Terrassa situada al Passeig de les Lletres, nº1  o a les botigues el Cau ple de Lletres al carrer Cremat, nº 15. (Telf: 902 006 108) o a l’Abacus al carrer de Font Vella nº 72-78, (Email: terrassa@abacus.coop).

A més el podem trobar en català! amb la traducció de Paula Vicens.

 

Recomanació:

El llop, un dels personatges més temuts de la literatura infantil, però tots els llops són iguals?

Llibres on apareixen llops hi ha moltíssims, però molts d’ells enfoquen el llop com un animal agressiu, dolent i molts altres adjectius negatius. Per aquest motiu he escollit aquest llibre, ja que trenca amb l’estereotip del llop dolent. En aquest cas ens trobem amb un llop amb sentiment, generós i molt afectuós. A més, és molt interessant ja que apareixen altres personatges coneguts com són la Caputxeta vermella, els Tres porquets, les Set cabretes, Pedro i finalment en Patufet. El fet de trobar aquest personatges, és per criticar el paper del llop ja que en tots aquest contes apareix un llop que se’ls vol menjar. Així doncs el que vol Geoffroy de Pennart amb “El Lobo sentimental” és donar-li l’enfoc contrari fent que el llop no vulgui menjar-los-hi. A més, la decisió de no menjar és degut a la personalitat que té en Llop, com em dit anteriorment plena d’afecte i d’amor. És un personatge que transmet molts valors com és l’estimació cap a la família, el respecte, la humilitat i la gran sensibilitat.

És una lectura que pot agradar als infants ja que té un to humorístic i alhora sorprenent. Les seves imatges són senzilles però alhora ens diuen molt ja que en tot moment van acord amb el text, a més els colors que s’utilitzen són vius. D’altra banda, els personatges són molt expressius fent que el lector pugui reconèixer com se sent en aquell moment. De fet els infants es poden sentir reflectits amb el llop, ja que aquest sent empatia per ells. Ho podem veure amb aquest petit fragment:

“¡Piedad, señor lobo, no me coma!”, suplica Caperucita Roja.
“La abuela se pondrá muy triste. ¡Dice que soy la luz de su vida!”
Lucas se pone a llorar.
“Mi abuela dice exactamente lo mismo.
¡Vete antes de que cambie de opinión!”.

Dir que és un àlbum que per tal d’entendre’l, els infants han de conèixer els contes clàssics que apareixen, sinó es perdran a mitja història. Un altre àlbum que té varies histories de contes clàssics en una història és “El Carter Joliu o unes cartes especials de Allan Ahlberg i Janet Ahlberg”.

Finalment, és un àlbum que es pot llegir tan individualment com en petits grups ja que invita a conversar a mesura que apareixen els personatges.

 

Si voleu conèixer aquest àlbum, el podeu veure a continuació.

 

Si esteu interessats en conèixer altres àlbums il·lustrats de l’editorial Corimbo, a continuació us deixo el link.

http://www.corimbo.es/albumes.htm

Sandra Puerta Pulido

Grup 61, seminari A

PINTORS

Referències de l’àlbum

Autor: Seung-yeoun Moon

Editorial: Libros del Zorro Rojo

Il·lustradora: Suzy Lee

Any de publicació: 2011ZR-Pintores

Pàgines: 16

Idioma:  Català i Castellà

ISBN: 978-84-92412-79-2

 Edat: A partir dels 4 anys aprox.

Recursos de localització i motius de selecció

Aquest llibre el vaig conèixer arrel d’un dels treballs fets a l’assignatura, l’anàlisi de les il·lustracions d’un àlbum. Hem va agradar tant, que per això vaig decidir saber-ne més, analitzar-lo globalment.

Per tal de conèixer l’àlbum en viu, vaig recollir-lo a una de les Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona, concretament a Lesseps, a la Biblioteca Jaume Fuster. Aquesta biblioteca compta a una amplia diversitat de literatura infantil i juvenil (LIJ).

Pintores-1

Sinopsi de l’àlbum

Dos germans senten la veu de la mare que els diu que és l’hora del bany. Ells consideren que no estan bruts i prefereixen continuar jugant. Troben unes pintures i la imaginació fa que esdevinguin un cap indi i una gata salvatge. Mitjançant les pintures que han fet volar la imaginació, recorren mars i oceans fins arribar a l’illa de les serps verinoses, on s’ho passen d’allò més bé fins que tornen a sentir la veu de la mare. La imaginació s’evapora i corren amb els pinzells al bany. Pinten la mare i, finalment, es banyen tots junts.

Recomanació de l’àlbum

El dia que vaig conèixer aquest àlbum, evidentment el que més em va sorprendre van ser les il·lustracions plenes de llum, vida i color, fent la historia encara més entranyable i vitalista. De fet, mirant la imatge és pot entendre perfectament  el transcurs de la historia, en aquest cas la imatge preval i capta més l’atenció que no pas el text. Aquestes il·lustracions, és a dir, l’estil dels dibuixos, la tècnica i els elements compositius emprats, encertadament afavoreixen transmetre allò que viuen els personatges i les emocions.

La historia que es mostra és senzilla, ens retorna a la nostra infància, a l’energia i l’imaginari propi d’aquestes edats tan primerenques. Innocència que els infants transmeten a la mare protagonista, deixant-se també endur per la felicitat del moment, i sortint dels estereotips de mare poc juganera i que s’emprenya quan els seus fills no fan cas o s’embruten. Quins fills/es no somien de petits amb aquesta situació? Així doncs els personatges que es presenten són senzills i amb característiques molt quotidianes.

Pel que fa a la narració, aquesta transcorre en tercera persona, on el narrador ho sap tot sobre els personatges, però de fet, el punt de vista que es mostra és el dels principals personatges, en Chin i en Jun. Aquest aspecte,  juntament amb el escenari-context tant determinat que apareix, fan la historia més propera i significativa per als lectors.

En quant als elements materials del llibre, te una mida considerable, fet que convida a la lectura compartida. A més a més, es presenta en format horitzontal, donant així mes valor a l’ambientació i la imatge, la qual es situa sempre en un primer pla, apareixent poca lletra. La lletra és d’impremta, però això no suposa cap complexitat per als infants lectors, ja que és la lletra que apareix al nostre entorn i realitat, per tant la coneixen.

Així doncs, os convido a endinsar-vos en el sorprenent món infantil que recrea aquesta fantàstica il·lustradora, on els infants superen les seves pors i mostres les alegries, tot a través de pinzellades plenes de dinamisme i creativitat. Aquest és, com podreu comprovar, un fantàstic  món, on  il·lustració i text ens porten a una historia plena de quotidianitat i felicitat, on ho metaficcional es converteix en un simple joc.

Per saber més de la il·lustradora i els seus llibres, adjunto el link d’un bloc que en parla:

http://blocs.xtec.cat/bibliobloc/2011/12/06/una-autora-suzy-lee-2/

Alba Llanos Arroyo

Grup 61, Seminari A

Nana Vieja

Descripció de l’àlbumNana-Vieja1

  •  Títol: Nana Vieja
  • Autor:  Margaret Wild
  • Traductor: Carmen Diana Diarden
  • Il·lustrador: Ron Brooks
  • Lloc i any d’edició: Venezuela, 2000
  • Editorial: Ediciones Ekaré
  • Pàgines: 32 pàgines
  • ISBN: 980-257-234-9

Recursos de localització: 

He agafat aquest àlbum il·lustrat a la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra, a l’apartat de literatura infantil, exactament, a la zona de llibres per als més petits. Aquesta biblioteca es troba a prop de casa meva, exactament al Carrer Segre, número 24, 08030, Barcelona.

Encara que també es pot adquirir a altres establiments com:

  • Fnac
  • La casa del Libro
  • Abacus
  • Venta online

Resum de l’àlbum

“Nana Vieja y su nieta Chanchita viven juntas y felices en su casita de campo, compartiendo todas las tareas del hogar. Pero un día Nana Vieja siente que va a morir y decide despedirse de la vida disfrutando con sus ojos de los árboles, las flores y el cielo. Chanchita sólo siente deseos de abrazarla y de estar a su lado.”

Recomanació de l’àlbum

Vaig agafar aquest àlbum, ja que el vam treballar a l’aula de la universitat i em va agradar molt. Primer de tot he de dir que la portada crida l’atenció, ja que no els dibuixos no estan gaire definits, cosa que, normalment, aixó no passa, ja que quan un lector agafa un llibre, el primer que veu és la portada i l’ha de cridar l’atenció.  Però el que passa amb la portada, segueix passant a tot l’àlbum. Durant tota la història, es veu que les il·lustracions no estan gaire definides, encara que en tot moment se sap el que està dibuixat.

L’autora i l’il·lustrador, ens volen mostrar un sentiment tant dur i difícil de treballar amb els més petits com és la mort. Volen transmetre un sentiment molt dur, mitjançant les il·lustracions, no amb els dibuixos, sinó amb els colors que s’utilizen. En tot moment, veiem colors alegres com el vermell, el groc, el verd…

Crec que és un àlbum que és molt interesant  tenir a la biblioteca d’aula per tal que els nostres alumnes el llegeixin en grup o amb les seves famílies. Ja que, crec que, en tot moment necessita d’algú per a treballar i explicar possibles dubtes que li crein durant la lectura.

Sergio Serrano Rodríguez

Grup 61, Seminari A

L’home d’aigua

 

      Títol: L’home d’aigua

      Autor: Ivo Rosati

      Il·lustrador: Gabriel Pacheco

      Lloc i any d’edició: Barcelona, 2009

      Editorial: Kalandraka Edicions Hipòtesi

      Pàgines: 32 pàgines, 22x30cm

      ISBN: 978-84-936667-6-7

 

 

 

Algú havia deixat l’aixeta oberta.

L’amo de la casa no va tornar mai més,  vés a saber on s’havia ficat,

potser se n’havia anat a les illes Fiji, o potser havia marxat

per fer fortuna allà on hi ha les mines d’or blau, a l’Àfrica, diuen.

 Al final, el que va passar és que l’aigua, a força d’acumular-se,

saltar i relliscar amunt i avall, va fer néixer un home,

un home alt, blau, transparent i cristal·lí.

Un home d’aigua.

 

Així comença el relat… una vegada, no se sap qui, ni quan, ni com, ni per què, algú es va deixar una aixeta oberta, i d’ella en va sorgir un home d’aigua. El conte explica, amb delicadesa i fluïdesa, els entrebancs en què es troba el protagonista en sortir a l’exterior, els problemes amb què es troba i les complicacions que se li presenten. Amb un toc melancòlic, Ivo Rosati, aconsegueix situar o apropar al lector al personatge fet d’aigua, a les seves sensacions, emocions i sentiments, tot trobant la complicitat del lector i l’empatia envers el protagonista.

Ens endinsem en un món de paraules i imatges que juntes donen significat a la història. Per un costat, el text, immers en les il·lustracions fredes i al mateix temps càlides de Gabriel Pacheco, i per altra banda, les imatges, ens submergeixen en un món de transparència i cristal·linitat tot entrant en consonància i oferint al lector una visió més àmplia de la història. Observem doncs, una interdependència entre els dos elements principals de l’àlbum, que un sense l’altre no tincdrien sentit. La imatge doncs, acompanya al text i l’omple de significat, aportant més informació a través del canal visual; i el text doncs, s’enriqueix de la màgia de les il·lustracions que transformen la nostra percepció d’aquest. El text sovint es presenta en diferents formats per remarcar o recalcar alguns aspectes, així com algun cas apareix representant un element com és el vent, agafant la forma d’aquest i formant part, indiscutiblement, de la imatge.

Com la majoria d’històries, L’home d’aigua s’inicia amb un fet inexplicable, sorprenent i màgic que tergiversarà la vida dels veïns d’un poble, i que al mateix temps, seduirà als lectors a través de l’intriga i el misteri per introduir-los ràpidament en la història de ficció. El protagonista aleshores, es trobarà davant d’un problema causat per la por i la confusió del poble davant un ésser tant diferent i desconegut per a ells. Finalment, la història farà un gir que donarà pas a un canvi i un final curiós i entranyable.

Una història que donarà molt per pensar, reflexionar i parlar…

Rosa Grau Puncernau. Grup 61.

Títol: FALTAN 10 MINUTOS PARA DORMIR. faltan 10 min

ISBN: 978-84-937767-5-6

Edat recomanada: a partir de 3 anys

Editorial: Ediciones Ekaré

1r edició: 2010

Autor i il•lustrador: Peggy Rathmnn

Nombre de pàgines: 24

Idioma: Castellà

Traducció: Carmen Diana Dearden

Enquadernació: Tapa dura

Format: Paper

SINOPSI

Divertida història que ens mostra tot el que pot passar quan només falten deu minuts per anar a dormir.

RECOMANACIÓ I PUNTS A DESTACAR

Aquest àlbum il•lustrat em va atrapar des del primer moment que vaig obrir-lo, el seu argument senzill i text breu molt adequat per primers lectors, es complementa i amplia amb les il•lustracions que per si mateixes ja ens expliquen tot el que pot arribar a esdevenir en només deu minuts. Per aquestes característiques esmentades recomanaria una lectura individual o amb l’acompanyament de l’adult, d’aquesta manera el lector podrà exercitar la seva intuïció i deixar anar la seva imaginació sobre els diferents personatges i les històries que els envolten alhora que el permetrà concentrar-se en els detalls i descobrir-ne de nous en cada nova exploració i lectura, es tracta en definitiva, d’un àlbum per visitar infinitat d’ocasions i que desenvolupa l’aprenentatge de la mirada.Tot i que inicialment podem identificar fàcilment el protagonista podem adonar-nos que la multitud de petits personatges que l’acompanyen durant el temps transcorregut expliquen també les seves històries i aficions.

Altre aspecte a tenir en compte és que els petits lectors poden sentir-se fàcilment identificats amb l’evocació de rutines d’abans d’anar a dormir: recollir, rentar dents, bany, etc. de manera que poden relacionar-ho amb la pròpia experiència.

No es pot obviar la picada d’ullet que fa per a aquells lectors més experts amb la incorporació d’un peluix goril•la que apareix en el llit del nen i que es repeteix en totes les pàgines fins al final. És evident la intenció de l’autor de despertar un sentiment de pertinença al col•lectiu de lectors a partir d’aquest referent tan conegut com és el goril•la de “Buenas noches gorila” del mateix autor. Un altre gest de l’autor a tenir en compte és la introducció de la metaficció a partir de la imatge del protagonista llegint aquest mateix conte, en la meva opinió és una bona fórmula per introduir aquest concepte d’una ficció dintre d’una altra.

LLIBRERIA DE REFERÈNCIA

Pati
 de
 Llibres C/
Xerric,
22,
Baixos
 Sant
Cugat
del
Vallès.

La visita a aquesta llibreria especialitzada en LIJ va ser una experiència molt enriquidora i les recomanacions de la Diana em van ser de gran ajuda tot i que he de reconèixer que quants més àlbums em mostrava més difícil em resultava la tria. Per aquest motiu, vaig emportar-me dos àlbums, un dels quals va ser el que acabo de recomanar i l’altre va ser La Ola de Suzy Lee. la ola 2

Aquest últim, és un meravellós àlbum sense text però amb unes il•lustracions captivadores que mostren el diàleg entre una nena i el mar representant-ho tot només amb tres colors: negre, blanc i blau. No puc deixar de recomanar-lo amb total sinceritat. Us deixo un enllaç per tal que pugueu fer una ullada en forma d’animació musical:

MÓNICA MARTÍNEZ LUQUE

Un león en París

Referència de l’àlbum

Títol: Un león en París

Títol Original: Un lion à Paris

leon

Autor: Beatrice Alemagna

Il·lustracions: Beatrice Alemagna

Traduït del francès: Teresa Tellechea

Editorial: Ediciones SM

Any d’edició: 2007

Enquadernació: Tapa dura

Idioma: Castellà

Preu: 20 €

ISBN: 978-84-675-1945-7

Nº de pàgines: 32

Tema: Món en societat

 

Recursos de localització

Llibreria: Llibreria d’humanitats de la UAB, Cerdanyola del Vallès.

 

Argument

Aquest conte tracta sobre un lleó que està avorrit de fer sempre el mateix a la sabana i vol viure noves aventures, per tant, vol viatjar. Aquest viatge el tria fer a Paris, la ciutat de l’amor. Un cop arriba allà passa totalment desapercebut, ningú li fa cas i això el fa sentir malament, ja que a ell li agrada ser el centre d’atenció. Fins i tot, rugeix a l’andana de metro per captar l’atenció dels altres però ni així ho aconsegueix. De sobte, comença a ploure i el lleó sent nostàlgia de la seva sabana. A continuació, deixa de ploure i el lleó va cap al riu, en el que se sent reflectit somrient. Després, a causa de que el quadre de la Mona Lisa es fixa en ell i puja a una torre on veu totes les persones com formigues, quan va caminant puja a un pedestal que es troba en mig d’una rotonda i es queda allà per sempre, feliç.

 

Recomanació i motius de selecció

Els principals motius de la tria d’aquest llibre van ser, entre d’altres, la grandària que té. Aquest aspecte em va cridar molt l’atenció i

978-84-675-1945-7i1

penso que presenta un gran atractiu pels infants. Per altra banda, el tema també em va cridar l’atenció, ja que un lleó que viatja a Paris, que és el títol, ja dona moltes possibilitats d’aventura.

Recomano aquest àlbum il·lustrat perquè penso que és molt interessant de llegir, a més de que presenta una fàcil lectura.  Els elements materials del llibre també m’agraden, ja que presenta un gran mida, el que el fa atractiu pels infants. D’altra banda, els fulls són durs, com cartolines, i això fa que no es dobleguin mentre l’anem llegint. A més, és un llibre de tapa dura que fa que tingui més bona estètica. Gràcies a la mida del conte dona la possibilitat de llegir-lo en companyia, i penso que aquest és un tema important per tal de que puguin compartir la lectura i així gaudir amb ella. Fent referència a la quantitat de lletra cal dir que no hi ha gaire, ja que la imatge dona molta informació i no cal que s’expliquin tots els detalls, ja que presenta molta coordinació entre lletra i imatge.

Per altra banda, amb aquest llibre també es poden treballar diferents valors com la empatia, la solidaritat, entre d’altres. Es poden tractar aquests temes a causa de que el lleó viatja sol cap a un altre hàbitat que no és el seu i se sent estrany i molt sol. Aquest fet el podem relacionar amb persones que canvien de país i amb com s’han de sentir aquestes persones al nou país. Per tant, aquest llibre podria ser un gran recurs per tractar diferents temes.

Fent referència al tipus de narrador que presenta és tercera persona i és omniscient, ja que sap tot el que passa i el que pensa el lleó. A més, apareix un diàleg que fa que la lectura encara sigui més fluida i entretinguda. Les il·lustracions que presenta són simples però donen molta informació. Apareixen cares com tretes d’un diari i fetes com un collage, això crida molt l’atenció durant totes les pàgines. Predominen molt els colors tristos com el gris i utilitza els colors per posar èmfasi en alguns aspectes de la imatge.

Per concloure, penso que aquest llibre presenta molts aspectes que el fan un llibre molt interessant i atractiu pels infants. A més, el seu format també és un altre aspecte interessant d’aquest llibre. Aquest llibre dona la possibilitat d’anar més enllà i poder treballar altres aspectes com els valors, els sentiments, entre d’altres. Per tant, recomano aquest conte per tots els motius exposats anteriorment.

978-84-675-1945-7i3

Altres dades d’interès

Si voleu veure aquest àlbum il·lustrat en vídeo, amb música, feta pels assistents al taller “Dímelo en troquel” que va tenir lloc al Centre Internacional del Llibre Infantil i Juvenil el 23 de Febrer de 2013, prem al enllaç següent:

http://www.youtube.com/watch?v=etAnYTKmsTk

Jennifer Aguilar Silva