AUTORA: Agnès de Lestrade
IL·LUSTRACIÓ: Valeria Docampo
Nº PÀGINES: 40
EDITORIAL: Sleepyslaps
ANY PUBLICACIÓ: 2010
ISBN: 9788493741815
LLOC D’EDICIÓ: Barcelona
Per decidir quin àlbum recomanar vaig anar a la llibreria El Racó del Llibre de Rubí, i la parella del botiguer, la Melania, que fa un postgrau a Grettel em va ajudar força en l’elecció. A més, em va donar l’adreça del seu bloc, on també explica i recomana tot tipus d’àlbums.
ARGUMENT:
Aquest àlbum il·lustrat parla sobre un país/ciutat on la gent, per poder parlar, ha de comprar les paraules. El protagonista, un nen que es diu Dídac, no té diners per comprar massa paraules i per tant, la seva comunicació mitjançant el llenguatge verbal està limitada.
Ell està enamorat de la seva amiga Aura i el dia del seu aniversari li vol fer una declaració, però es troba amb que un altre nen també està enamorat de l’Aura. Aquest nen té molts diners i per tant, moltes paraules. Però en Dídac fa temps que es reserva les que per a ell són les millors paraules de què disposa, per a un gran dia.
“Al Dídac només li queda una paraula. Aquesta paraula se l’estima molt. La va guardar per quan arribés un gran dia. I aquest gran dia ha arribat”
RECOMANACIÓ:
Recomano aquest àlbum principalment perquè la historia em va agradar molt, ja que parla de la importància i el valor de les paraules, però no per la quantitat de paraules de què disposem, sinó per com les fem servir. Per tant, també ens permet pensar i reflexionar sobre la importància no només del llenguatge oral, sinó també del llenguatge no verbal i en com les coses materials a vegades no tenen tanta importància.
A més, les seves il·lustracions em van captivar ja que ocupen tota la pàgina i utilitzen uns tons foscos i apagats, que transmeten aquesta tristesa d’en Dídac per no tenir paraules però alhora, també s’utilitza el vermell i que considero que transmet aquests sentiments profunds més enllà de la materialitat de les paraules.
També em va cridar l’atenció el fet què en el text les paraules tenen diferents mides, i que suposo que l’autora ho fa per donar importància a aquelles paraules que es consideren rellevants en la historia i en les quals cal parar més atenció.
Si us interessa podeu entrar al bloc de la Melania: http://loscuentosdelacaputxeta.blogspot.com
IRENE LUQUE
Deixa un comentari