De què fa gust la lluna?

Títol: De què fa gust la lluna?

Autors: Michael Grejniec

Editorial: Kalandraka

Llibreria: Aquest àlbum, com l’anterior àlbum recomanat (Mi papà), el vaig anar a buscar a la llibreria especialitzada més propera de casa: el Racó
del
llibre
(Rubí)
(C/ Doctor
Robert,
12. 08191
–
Rubí, BCN). Vaig estar una bona estona llegint la pila d’àlbums dels que disposava (rutines, pors, conflictes, famílies…) I la veritat? No sabia escollir-ne un i vaig anar a buscar el botiguer a preguntar-li si no li sabia greu ajudar-me. Em va donar molt bones recomanacions fins que només ens vam quedar amb cinc exemplars, ara només calia escollir-ne un. Tot i que també em vaig quedar amb “Mi Papá”, aquest àlbum, quan el vaig veure, em va fer molta il·lusió comprar-lo, perquè quan ho vam treballar a classe em va fascinar.

Motius de selecció: El motiu d’aquesta selecció és pel gust i les ganes de tenir aquest llibre. Quan el vam treballar a classe em va encantar i crec que és un llibre que haig de tenir a casa per llegir-lo als nebots o per un futur, compartir-lo a la meva aula d’infantil.

Argument: De què f gust la lluna? Es preguntaven els animals. Un bon dia la tortuga va començar el seu camí, després l’elefant, després la girafa, després la zebra, després el lleó, després la guineu, després el mico i, finalment, el ratolí. I quan van aconseguir un trosset de la lluna es van adonar que feia gust d’allò que més agradava a cadascú. 

Aquella nit els animals van dormir molt i molt juntets.

El peix, que ho havia vist tot i no entenia res, va dir:

– I ara! Tant d’esforç per arribar a aquella lluna, que hi ha al cel. Que no han vist que aquí, a l’aigua, n’hi ha una més a prop?

 

Recomanació: Recomano plenament aquest llibre perquè crec que és magnífic i fascinant. Les il·lustracions són ideals i atractives pel lector (ocupen tota la pàgina), complementen el text i, per tant, facilita la comprensió. El tacte de les pàgines són diferents a qualsevol llibre, són plastificades i brillants. El text té repeticions per fer-lo més divertit i poder anticipar que passarà. És un llibre que tots nosaltres l’hauríem d’aconseguir perquè ho té tot: imatges atractives i que faciliten la comprensió; un text entenedor i amb repeticions per anticipar-se a l’acció; un fil conductor que incita al lector continuar llegint per veure que passarà; utilització de diferents recursos literaris per la introducció de nous coneixements; i un final que fa pensar. 

Enllaços d’interès:

http://elspetitsinfants.blogspot.com.es/2012/02/de-que-fa-gust-la-lluna.html (altres recomanacions)

http://bibclasses.blogspot.com.es/2011/02/1r-llibre-3-de-que-fa-gust-la-lluna.html (Power amb lletra de PAL)

https://www.youtube.com/watch?v=AqO_by3knZg (Representació d’alumnes de 5é de primària)

https://www.youtube.com/watch?v=63KAp_RruPY (adaptació per a primer cicle d’educació Infantil)

 

MªAngeles Fuentes

Read Full Post »

Falconer,I. Olivia. Barcelona: Edicions SerreS

Autor i Il·lustrador:  Ian Falconer

Títol: OLIVIA

Idioma: Català

Editorial: SerreS S.L.

Any: 2004

ISBN: 84-8488-017-6

PVP: 8,45 euros.Nº de pàgines: 40 pàgines

Argument de l’Àlbum Il·lustrat

Olívia és un àlbum il·lustrat protagonitzat per una alegra, divertida i amorosa porqueta.  Al llarg de l’àlbum se’ns presenten diversos moments de la vida quotidiana de l’Olívia, el que li agrada, el que fa, el que desitja i somia,  d’una manera tendre i amb molt d’humor. És un àlbum on les il·lustracions ens conviden a seguir llegint i conèixer què li passa a l’Olivia, és un àlbum que atrapa i captiva.

Recomanació de l’Àlbum

Els motius pels que recomano Olívia són molts i diversos. En primer lloc perquè Olivia amb la seva alegria, naturalitat, espontaneïtat i tendresa m’ha captivat i enamorat. L’àlbum, tot i presentar moments del dia a dia  d’un infant, està lluny de ser un d’aquests àlbums típics que parlen d’hàbits i rutines; va més enllà i ens mostra el món des dels ulls de l’Olívia , el que ella somia, li agrada, desitja i imagina. Realment m’ha sorprès i meravellat i les il·lustracions són magnífiques!

En segon lloc,  ara pensant en els infants i els llibres per primers lectors, recomano Olívia perquè presenta diversos moments de la vida quotidiana que els infants reconeixeran ràpidament i amb els que se sentiran identificats; com per exemple: vestir-se, jugar amb el seu germà petit, raspallar-se les dents, anar a la platja, entre d’altres. Tots aquests moments conformen una sola història, són presentats com seqüències curtes i les estructures són repetitives fet que facilita el seu seguiment i la seva comprensió.

El fet que Olívia sigui una porqueta i no una nena també ho valoro molt positivament ja que ajuda a que els infants tinguin una simpatia especial per ella i puguin sentir-se identificats amb el que li passa però d’una manera més distanciada i indirecte.  El reduït nombre de personatges, l’Olivia com a protagonista  i la mare, el pare i el germà petit de la porqueta com a personatges secundaris, fa més comprensible i clara la història i és un altre dels aspectes que em porta a recomanar l’àlbum. Altres elements que considero fan d’Olívia un àlbum adient per primers lectors són el narrador omniscient, que ho sap tot i mostra els fets des de fora, el temps verbal emprat, en present, la llargada de les oracions, són bastant curtes, i l’accessibilitat del vocabulari, és divers però accessible.

En quant a les il·lustracions, primer de tot, vull dir que les he trobat increïbles. Aquestes no només complementen el significat del text sinó que  l’estén i van més enllà de les paraules, apropen l’argument als infants i el fan més clar , comprensible i interessant. Les il·lustracions no contenen molts elements però et conviden a entrar en la realitat de l’Olivia, a imaginar amb ella, a entendre-la i a estimar-la. L’extensió del significat, de vegades gairebé tocant la contradicció, és el que produeix l’humor present en cada una de les pàgines de l’àlbum; amb paraules se’ns diu que fa l’Olívia però les il·lustracions ens mostren el COM ho fa i aquest com, ple de tendresa, és el que dibuixarà somriures que s’estendran per tota l’aula. A continuació trobem un breu exemple del que comento:

Altres aspectes a destacar de les il·lustracions és l’absència de colors excepte del color vermell, ja que ajuda a focalitzar l’atenció en la història i omplen de vida i energia  les accions de l’Olivia. A més les il·lustracions més enllà de l’extensió de significat del text i l’humor que creen també ens ajuden a veure com és realment l’Olivia, amb pocs elements aconsegueix donar molt informació sobre ella i la seva manera de ser i veure les coses.

En definitiva, recomano aquest àlbum al 100% a tothom, grans i petits.

Punts a Destacar

Per a qui l’interessi aquí deixo, en primer lloc, un vídeo on es narra  el conte d’Olívia en anglès i, en segon lloc, un vídeo de la cançó de la sèrie televisiva d’Olívia que fa un temps va començar.

A part d’aquest àlbum il·lustrat hi ha altres albums d’Olívia i molts d’ells es poden trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals o a la Casa del Llibre.

Cristina Cortés Badía

Grup 61 tarda Seminari B

Read Full Post »

On és el meu barret?

Aquest àlbum il·lustrat el podeu trobar a la llibreria Abracadabra, al carrer General Álvarez de Castro nº5, de Barcelona.

Títol: On és el meu barret?

 Autor:  Jon Klassen

Il·lustrador:  Jon Klassen

Editorial:  Milrazones, Pepa Montano

Nº pàgines:  36

Última edició:  2012

Idioma: Català

Traduït a l’àngles per: Victoria Pradilla Canet

Traduït a 15 llengües.

Enquadernació: Tapa dura

Format:  Paper

Preu: 15,00 €

Argument:

Un ós ha perdut el seu barret vermell i punxegut, que tan li agrada. L’ós pregunta a diferents animals del bosc (la guineu, la granota, el conill, la tortuga, la serp, el talp i el cérvol) si l’han vist, però tots diuen que no saben res del barret, inclús qui ho duu posat. Però després de preguntar a uns quants, l’ós fa memòria  i recorda haver-lo vist anteriorment en algun lloc, així que torna a buscar-ho i…

És un àlbum en primera persona i es basa en els diàlegs dels diferents personatges.

Recomanació de l’àlbum:

He triat aquest àlbum il·lustrat perquè considero que és un àlbum molt humorístic, divertit i entretingut, es narra una història encadenada on es repeteix sempre la mateixa pregunta i s’obté també sempre la mateixa resposta, o una molt semblant. Per tant, pels infants és molt fàcil de seguir i entendre la història, ja que la repetició permet anticipar-se als fets. A més, els personatges són animals, és a dir, són personatges propers als infants.

Tot i que considero que potser pels més petits el final és una mica complicat d’entendre, per tant, crec que és més apte que se’l llegeixin mentre ells es fixen detalladament en les il·lustracions.

Alhora aquest àlbum aborda un tema important com és dir mentides, enganxar, etc. ja que el conill tenia el barret i quan l’ós li pregunta ho nega. Posteriorment, l’ós que és una mica despistat recorda que ha vist el seu barret vermell i punxegut al cap del conill, per tant torna a buscar-ho i no només agafa el seu barret sinó que també es menja el conill. És una manera de transmetre als infants que dir mentides està malament i que les mentides tenen les cames molt curtes, s’agafa abans a un mentider que a un coix! M’ha agradat la manera de tractar aquest tema, ja que  ho fan amb un toc d’humor. Al final de l’àlbum apareix l’ós assegut a terra amb el seu barret i l’esquirol li pregunta si ha vist al seu amic el conill, i l’ós respon exactament el mateix que li va respondre a ell el conill quan li va preguntar pel seu barret.

El conill va respondre a l’ós:

“No. Perquè m’ho preguntes? 

No l’he vist.

No he vist cap barret enlloc.

Jo no te’l prendria mai, el barret.

No em facis més preguntes.”

I l’ós va respondre a l’esquirol:

“No. Per què m’ho preguntes?

No l’he vist.

No he vist cap conill enlloc.

Jo no em menjaria mai un conill.

No em facis més preguntes.”

El fet que l’ós negui que s’ha menjat el conill, fa entendre al lector que si que s’ho ha menjat.

També m’han agradat les il·lustracions ja que són senzilles i acompanyen en tot moment al text. Els textos que observem durant tot l’àlbum són diàlegs molt fàcils d’entendre ja que són breus i molt repetitius, l’ós pregunta als diferents animals del bosc si han vist el seu barret. Com he comentat anteriorment, la repetició permet als infants anticipar-se als fets. I l’escenari en el qual transcorre la història és sempre el mateix, el bosc. És un escenari nu per tant dona absolut protagonisme als personatges.

La manera de jugar amb els colors també m’ha cridat l’atenció. Els colors que apareixen a l’àlbum són apagats i foscos (marrons, grisos, etc.), exceptuant el barret que és de color vermell molt viu. Aquesta tonalitat apagada dona protagonisme al barret, ja que a les imatges on apareix sempre destaca, cridant l’atenció del lector.

El color vermell té un paper important, per tant, apareix en diferents moments al llarg de l’àlbum, com per exemple, quan l’ós recorda que ha vist el barret anteriorment en algun lloc (al cap del conill) tota la pàgina apareix de color vermell, el títol de l’àlbum també és de color vermell, i el diàleg de l’ós amb el conill preguntant pel seu barret i el de l’esquirol amb l’ós preguntant pel seu amic el conill també el trobem en color vermell, ja que són els dos diàlegs més importants de la història i d’aquesta manera se’ls hi dona protagonisme.

Punts d’interès: 

A continuació deixo un vídeo on es visualitza l’àlbum en anglès:

Sandra Sánchez Calvellido, Grup 61.

Read Full Post »

Banyeta.

Títol: Banyeta

Autor/a: Tresa Dura

Il.lustrador/a: Neus Bruguera

Editorial: Destino

Any: 2003

Pàgines: 34

Encuadernació: tapa dura          

Edat: 0-6 anys

Introducció: Aquest àlbum il·lustrat l’he extret de la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig, concretament de la secció infantil. En aquest cas el bibliotecari s’anomena Josep i va ser molt atent. Vaig escollir recomanar l’àlbum ja que després de mirar-ne molts vaig creure que Banyeta agrupava moltes qualitats pensades i adequades per a primers lectors i que és suficientment qualitatiu perquè els infants interaccionin, creïn i vagin més enllà.

Una vegada vaig haver escollit l’àlbum en Josep em va comentar que la seva filla durant el curs de P-4 el van estar treballant a l’aula i que li havia encantat, per tant un motiu més per acabar-me de decidir. L’autora és la coneguda Tresa Duran, una polifacètica escriptora i il·lustradora que ha dedicat molts anys i molta dedicació al llibre infantil i juvenil. Amb aquest àlbum l’autora va guanyar el premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil l’ any 2003. Les il.lustracions de Neus Bruguera també van rebre una menció especial pel seu tractament gràfic per part del jurat del Premi Destino Infantil Apel.les Mestres 2003.

Argument: En Banyeta és un dimoniet molt inquiet que n’està tip de viure a l’infern, per tant decideix començar a viatjar d’aquí cap allà. Tot i que molts tenim present  la figura del dimoni com a ésser dolent i ferotge, Tresa Colomer fa un trencament d’esquemes amb  en Banyeta ,ja que és un dimoniet innocent i simpàtic el qual vol conèixer món.

Criteris per a la tria de l’àlbum: En banyeta és un personatge fictici que desperta curiositat i encén la imaginació fent-nos pensar on serà el pròxim lloc que visitarà. Té una cua tremenda, la qual el permet viatjar d’aquí allà, només ha de “ …cargolar la seva cua com una molla, fa un bot i….ziuuuu!”

El text és simple i sintètic, fàcil de compendre per a primers lectors. Les frases són curtes i entenedores. Pel que fa la imatge i el text van totalment amb concordança. L’acció d’en Banyeta és repetitiva (va d’un lloc a un altre) així com també fa amb els diferents colors que identifiquen a cada indret, com ara l’infern és un lloc roig, roig i més roig, el pol és un lloc blanc, blanc i més blanc,el desert és un lloc groc, groc i més groc,  la selva és un lloc verd, verd i més verd,  el mar és un lloc blau, blau i més blau. També trobem una acció repetitiva en acabar cada indret i en Banyeta es dirigeix en un de diferent el narrador diu :“cargolant la seva cua com una molla, fen un bot….” i ja és a l’altre lloc. Totes aquestes repeticions permeten i faciliten a l’infant participar de la història així com el seu seguiment. Considero que és un àlbum que permet desenvolupar la fantasia i la creativitat ja que les seves il·lustracions poc convencionals obren la porta a crear i a donar diversos sentits a les imatges. Un exemple serien els peixos del mar que estan simbolitzats amb la lletra A (com podeu apreciar a la imatge).

També dir, que depenent de l’edat en que s’expliqui l’àlbum és important que el tutor/ a o acompanyant de lectura ajudi a descriure i doni pistes del que poden representar les imatges, molt surrealistes i que requereixen posar-hi certa imaginació. Aquest fet ens permetrà fer moltes preguntes i reflexions.

El final de l’àlbum m’encanta ja que quan llegim l’última pàgina l’autora dona a entendre que és un final tancat ja que en Banyeta “es banya, en Banyeta fa vacances i ara per ara no es mou d’allí…però de sobte quan anem a tancar l’àlbum darrera la tapa final diu “però alerta, de tant en tant enrotlla la cua!… canviant totalment el final i deixant-lo obert a la imaginació d’on més pot viatgar en Banyeta.

Dir que també hi ha un altre àlbum d’en Banyeta, il·lustrat per Elena Val  que ens mostra una perspectiva d’un dibuix i imatge més natural i humorístic i no tant simbòlic i gràfic. Aquestes il·lustracions, no son millors ni pitjors, sinó que tenen un aire molt diferent. A la meva manera de veure-les, per exemple, son més tendres. Però he escollit l’àlbum amb les imatges gràfiques ja que considero important poder interpretar i analitzar diferents tipus de dibuix i imatge no tant convencionals.

Per tant, recomano aquest àlbum per totes les raons exposades i també afirmar que no us deixarà indiferents. Espero que llegint la recomanació us animeu a llegir-lo i també tenir-lo present per la vostra futura biblioteca d’aula infantil.

http://blocs.xtec.cat/ceipgayarre/2011/05/03/banyeta/

Us deixo el link d’una representació del conte que van realitzar els alumnes de cicle mitjà delCEIP Gayarre, molt diverida.

 

Vanessa Tebar Casals

Grup 61, tarda

Read Full Post »

L’ERUGUETA GOLUDA

Títol: L’erugueta goluda

Títol original: The very hungry caterpillar

Traducció: Anna Duesa

Autor: Eric Carle

Editorial: Kókinos

Any d’edició: 2007 (El primer es va escriure l’any 1969)

Idioma: català. Tot i que ha estat traduït en més de 20 idiomes

Argumentació de l’àlbum il·lustrat:

L’inici d’aquest àlbum ens mostra un ou reposant sota la llum de la lluna. D’aquest ou, quan arriba el matí i surt el sol, en neix una petita eruga que té molta gana i que ràpidament es posa a buscar menjar. Cada dia de la setmana troba un aliment diferent i se’ls menja tots, fins que el dissabte, de tant menjar, tenia molt mal de panxa així que al dia següent, només va menjar una fulla verda que realment va fer que es trobés molt millor. De tant menjar, ja no tenia gana i a més, s’havia convertit en una eruga ben gran, així que es va construir el seu capoll i s’hi va posar a dins fins passades dues setmanes que va obrir-ne un forat i en va sortir una preciosa papallona molt acolorida i atractiva.

Recomanació personal:

He escollit aquest àlbum perquè m’ha semblat que el fet que tingui un format que es va desplegant, aconseguirà captar l’atenció dels infants i a la vegada, els resultarà entretingut i diferent als que potser poden veure habitualment. Cada pàgina té un seguit de colors i de detalls que es poden apreciar molt bé, a la vegada que té poca lletra i ens ajuda molt per tal de mostrar-lo i oferir-lo a primers lectors.

És un exemplar que aporta als infants diversitat de temes dels quals poden aprendre com ara els dies de la setmana, ja que cada dia que passa és un desplegable diferent, les matemàtiques, ja que en funció dels dies de la setmana que van passant, s’augmenta la quantitat de menjar que troba i això els permet establir una relació entre el dia de la setmana i el número que correspon, és a dir, dilluns una poma, dimarts dues peres… També ens permet treballar des de vessant de medi natural ja que es pot fer servir en el moment de veure el cicle d’una eruga o cuc de seda i a la vegada, penso que veient que de tant menjar coses que són tant i tant grans i poc apropiades per una eruga, podem treballar també la importància de la bona alimentació ja que veiem clarament que el diumenge que menja fulla, es troba molt millor que quan ha estat menjat tot el que se li posava per davant. D’altre banda, també es pot treballar les fruites, per tant, podem oferir aquest àlbum des de ben petits ja que les imatges son molt clares i ens poden ajudar en molts moments. I per últim, penso que el fet de veure el cicle vital i que finalment s’ha convertit en papallona, es pot relacionar amb la llibertat ja que per fi podia sortir del capoll i volar lliurement.

Crec que és un llibre que ens permet treballar diferents disciplines, que crida l’atenció i que a la vegada pel seu format i té unes imatges molt clares i acolorides que representen molt bé el que hi ha redactat al text.

Judith Font Cruells

Read Full Post »

Bernat l’amoïnat

Títol: Bernat l’amoïnat

Autor i il·lustrador: Anthony Browne

Traductor: Nieves Nueno Cobas

Col·lecció: Los especiales de A la orilla del viento

Editorial: Fondo de Cultura Económica

Any: 2006

Núm. pàg.: 26

 

Argument: En Bernat és un nen que sempre estava amoïnat. El que més l’amoïnava era estar-se a casa d’altres persones. Un dia passa la nit a casa de la seva àvia i el seu problema s’accentua. Finalment decideix explicar a la seva àvia que no pot dormir i ella li porta unes figuretes petites, els ninotets del neguit. Si vol dormir tranquil només cal que els posi sota el coixí i els hi expliqui els seves cabòries a cadascun d’ells. Així aconsegueix descansar uns quants dies fins que es torna a preocupar. Ara no pot deixar de pensar que els pobres ninotets carreguen amb totes les seves preocupacions. Decideix fer uns ninotets del neguit més petits encara, de manera que els uns expliquin als altres els seus neguits. D’aquesta manera tots podran dormir.

Recomanació: Per fer la recomanació d’un àlbum il·lustrat vaig anar a la biblioteca infantil i juvenil Can Butjosa situada a Parets del Vallès. Vaig decidir-me per aquesta biblioteca perquè en el cicle formatiu vam visitar-la i em va encantar, tant per l’atenció de les bibliotecàries com per la qualitat dels llibres que hi ha. A més, és una biblioteca especial, està plena de màgia i deixa a tots els infants captivats amb la història del follet verd que viu allà. Aquí deixo l’enllaç per si us interessa visitar-la:

http://http://bibut.parets.org/catala/main.htm

Principalment, he triat aquest àlbum perquè m’agrada molt l’autor Anthony Browne. Coneixia altres llibres d’ell que hem van captivar com el de Cosita Linda. Sempre he anat a buscar llibres d’aquest autor, així que no vaig dubtar en cap moment que la meva recomanació de l’àlbum il·lustrat seria d’Anthony Browne. En aquesta ocasió m’he decantat per Bernat l’amoïnat perquè encara no el coneixia i em va agradar molt la història.

Pel que fa a l’inici del conte, considero que sedueix directament el lector perquè tingui ganes de saber-ne més. Aquest aspecte m’ha agradat perquè normalment els inicis situen més però penso que en aquest àlbum no cal, ja que el fet de començar així el fa especial.

A més, recomano aquest llibre perquè la imatge i el text estan ben complementats. La imatge ocupa gairebé tot l’espai de la pàgina i dóna més informació que el text. Per exemple, això s’observa clarament quan diu que s’amoïnava per les sabates i si no fos per la imatge no sabríem que s’amoïna perquè sembla que tinguin vida.

Un altre aspecte a destacar són els petits diàlegs que apareixen, ja que considero que són bons perquè donen indicacions clares sobre qui parla en tot moment, s’adapta al personatge i no es perllonga innecessàriament, cosa que facilita la comprensió.

És important destacar que l’autor utilitza diferents colors al fons de les pàgines. Cada pàgina és una descoberta i això fa que l’infant estigui atent en tot moment.

Per tant, recomano molt aquest àlbum, és ideal per a l’educació infantil, ja que pot treballar el tema de les pors, que és tan freqüent en aquesta etapa, d’una manera molt original a través dels ninotets del neguit.

A continuació deixo l’enllaç a una entrevista que li han fet a Anthony Browne:

http://revistababar.com/wp/entrevista-a-anthony-browne/

Lorena Hernández Cañada

Desdoblament B

Read Full Post »

Les Girafes no Saben Ballar

Les girafes no saben ballar

Títol: Les girafes no saben ballar.

Títol original: Giraffes can’t dance.

Publicació: originalment en 1999 per Orchard Books, 96 Leonard Street, Londres.

Autor: Giles Andreae.

Il·lustracions: Guy Parker-Rees.

Editorial: Montena (Grijalbo Mondadori, S.A.).

Any d’edició: 2001 en llengua catalana.

Lloc d’edició: Barcelona.

ISBN: 84-8441-071-4

Imprès: a Hong Kong.

Pàgines: 30 pàg.

PVP: 11,42 euros.

Aquest àlbum il·lustrat, podem trobar-lo en la biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Argument de l’àlbum il·lustrat

El protagonista d’aquest àlbum és en Gerard, una girafa molt alta amb un coll llarg i elegant. Però que tenia unes potes que eren com xanques i caminava garrell i desmanegat (amb dificultats i de forma sapastre). Cada any, es celebrava el ball de la selva on tots els animals ballaven àgilment i de forma esplèndida.

 Però en Gerard, cada cop que s’apropava el ball sentia molta angoixa perquè ell no era un bon ballarí i els animals de la selva pensaven que era un inútil.

Finalment, durant una nit esplèndida i estrellada en Gerard va descobrir que per saber ballar l’únic que necessitava era trobar la seva pròpia cançó.

Recomanació personal

He triat aquest àlbum, perquè em va semblar que era una història entranyable i de superació personal. Aquests temes, no es solen tractar amb primers lectors i gairebé mai amb els infants en general. Les Girafes no Saben Ballar, és una història molt bonica i entretinguda amb la qual els infants podran gaudir-hi. Vull recomanar aquest àlbum per tres motius que em semblen rellevants.

 En primer lloc, per les imatges que conté. Ja que, són d’una gran calidesa i aporten proximitat al lector.

En segon lloc, per els seus personatges. Perquè utilitza animals humanitzats com la Girafa, lleons, elefants, etc. Aquest recurs literari, normalment agrada molt als nens i nenes perquè els apropa a l’historia fent-los còmplices.

En tercer lloc, el recomano per la seva mida. Perquè al ser força gran, dona lloc a poder ser compartit per diferents infants alhora (lectura compartida).

Com a conclusió, m’agradaria dir que aquest àlbum pot ser per primers lectors sempre i quant hi hagi la intervenció de la mestra. Perquè encara que les imatges tenen molt de pes, el text també dona molta informació. Estaria bé que la mestra els hi llegís un cop per a que els infants es familiaritzin amb la història i un cop llegit, els nens i nenes podrien realitzar lectura autònoma o en grup amb més facilitat.

Punts a destacar

És una història ideal per tractar temes relacionats amb l’autoestima o l’afany de superació, ja que tots tenim moltes qualitats per mostrar. Però amb això, no vol dir que aquest àlbum s’hagi de tractar únicament com una historia per treballar la superació amb els infants. Sinó que és un punt afegit i si quan és llegeix l’àlbum apareix el tema en qüestió es pot aprofitar, però en cap cas no em de reduir les possibilitats d’aquests àlbum a un únic tema.

Enllaços rellevants

Aquest és l’enllaç del bloc d’una mestra, que recomana contes/àlbums que llegeix als seus alumnes i els quals causen furor entre els infants.

http://elblogdetitina.blogspot.com.es/2012/10/conte-les-girafes-no-saben-ballar.html

Realitzat per: Zaida González Urtasun Grup 61 Tarda

Read Full Post »

La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap

Aquest àlbum il·lustrat el podem trobar a la biblioteca Casa Anita ubicada al carrer Vic 14 de Barcelona.

Títol: La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap

Autor: Werner Holwharth

Il·lustrador: Wolf Erlbruch

Traducció: Maria Viu Rodriguez

Idioma: català

Idiomes disponibles: portugués, euskera, català i gallec

Editorial: kalandraka

Format: 27 x 21 cm

Nº de pàgines: 32

ISBN: 978-84-95123-78-7

Argument de l’àlbum:

Quan la talpeta va sortir del seu forat, li va caure al cap una cosa ben pudenta, com si fos un barret. Llavors, va començar a recórrer el camp tot investigant -molt indignada-  quin dels animals que allà hi vivien, li havia fet allò al cap: el colom, el cavall, la llebre… Buscà les diferents femtes dels animals per tal de cercar qui havia estat. Després de buscar i observar les femtes dels animals del conte trobà a dues mosques que seran les encarregades d’ajudar-la a trobar el veritable culpable…

Recomanació de l’àlbum:

He escollit aquest àlbum il·lustrat perquè m’ha cridat molt l’atenció i l’he trobat força interessant per a primers lectors. Són alguns els aspectes que he trobat interessants a l’hora d’escollir aquest àlbum i recomanar-lo. En primer lloc, m’agradaria remarcar les il·lustracions, aquestes al igual que la història en si, estan dotades d’una gran simpatia i són molt divertides. En segon lloc, fent menció també a les imatges dir que aquestes estan carregades d’una gran expressió i que sense saber llegir es podria entendre la història força bé. Per últim, en tercer lloc, parlar de l’escrit de l’àlbum, és un escrit on les repeticions són constants i això pot ajudar als lectors. El text complementa les imatges realitzades a càrrec de Wolf Erlbruch.

Punts d’interès:

Aquesta obra, que ha rebut guardons tan importants com el Premi Alemany de Literatura infantil, s’ha traduït a més de 20 idiomes i s’ha publicat a uns 25 països. A més a més de l’edició convencional que hem presentat, cal afegir una edició especial amb sons que reprodueixen la caiguda dels diferents tipus d’excrements i per últim, destacar que existeix també una versió desplegable (pop-up) amb figures encunyades.

Com a aspectes remarcables podem citar l’humor, els jocs tipogràfics i onomatopeies i les il·lustracions expressives i atractives.

Marta Añigas Rodriguez

Read Full Post »

Que ve el llop!

Aquest àlbum il·lustrat l’he trobat a la llibreria:

Casa 
Anita, C/
Vic
14, 08006
Barcelona,Tel.
932
376
002.

Títol: Que ve el llop!

Autor: Émile Jadoul

Col·lecció: Cuca de Llum

Editorial: Baula

Disseny de l’àlbum: tapes i pàgines de cartró dur, d’uns 15 cm d’alt i 27 d’amplada de forma rectangular.

L’àlbum comença amb la imatge d’un cérvol mirant per la finestra de casa seva, de cop i volta veu un conill que s’hi acosta tot corrent i dient: obrem que ve el llop, el cérvol el deixa entrar i li demana que li doni la mà. Això va passant amb diferents animals i quan ja són tots a casa del cérvol finalment acaba arribant el llop. El què sorprèn d’aquest àlbum és el final, ja que no te l’esperes. És per això que jo si que us l’explicaré, a veure si us xoca tant com a mi i us anima a tenir-lo en compte en un futur. Final: Doncs resulta que és l’aniversari del llop i els animals l’estan esperant perquè li han preparat una festa sorpresa.

He seleccionat aquest llibre perquè l’he trobat molt adequat per als més petits. És un àlbum amb grans il·lustracions i poca lletra. El text es va repetint i té una continuïtat ja que cada vegada s’afegeix un animal. L’amistat és el tema principal de la història i és per això que trenca amb l’estereotip de que el llop acostuma a ser el dolent dels contes i el principal enemic dels protagonistes.

Les il·lustracions són senzilles i properes, penso que donen molt joc i que són fàcils d’interpretar. Estan realitzades amb colors molt vius que criden l’atenció, les imatges van amb consonància amb el text i els personatges són animals personificats.

Sara Cases Rotllan, seminari B 

Read Full Post »

POMELO CRECE

 

Títol: Pomelo crece
Autor: Ramona Badescu / Benjamin Chaud
Il·lustrador: Ramona Badescu / Benjamin Chaud

Traducció: Esther Rubio
Edició: Kókinos, 2011

Format: 31,7×23,2cm

Enquadernació: tapa dura

Pàgines: 48.

Edat: a partir de 5 anys.

 

 

Quan la Lara va proposar aquesta activitat, el primer que vaig pensar va ser en la persona a qui demanaria la recomanació de l’àlbum. La meva cosina era la persona idònia per ajudar-me. Actualment i des de fa ja uns anys, treballa en la secció infantil de la biblioteca Fort Pienc de Barcelona. Ella em va recomanar aquest àlbum perquè és un dels que més li agraden i perquè és de gran èxit entre els més petits.

L’argument d’aquest àlbum, que el Gremi de Llibreters de Madrid va concedir el Premi Àlbum Il·lustrat 2011, es desenvolupa entorn a Pomelo, un elefant rosa amb una trompa desproporcionada per la seva mida, que desitja créixer, però que té diverses inquietuds ja que desconeix que succeirà quan es faci gran. Per això, durant tot el conte Pomelo té dubtes i es fa preguntes de com de gran es farà, o si canviarà de color, o si es farà savi com un vell, o si tots creixem a la mateixa velocitat o si créixer significa deixar de fer el pallasso… Tot això explicat des de la veu del simpàtic elefant.

Els criteris pels quals he escollit aquest han estat dos varis però m’agradaria destacar sobretot tres aspectes importants. En primer lloc, que la mida de l’àlbum és gran i és adequat per a primers lectors i, a més, pot garantir la lectura compartida.

En segon lloc, voldria destacar les il·lustracions de l’àlbum ja que són de gran qualitat i tenen un pes importantíssim ja que el text mancaria de significat sense la imatge.

I per últim, recomano aquest àlbum, sobretot, per la seva naturalitat i senzilla a l’hora de tractar un tema tant complex com és el creixement i el desenvolupament d’un infant. El seu tractament no és solament físic sinó també psicològic. Penso que aquest tema pot apropar a l’infant a la lectura ja que tots els infants evolucionen i creixen, i en el seu recorregut tenen dubtes i inquietuds a l’igual que en Pomelo.

Conclouré la meva recomanació dient que podem trobar més àlbums de la mateixa col·lecció:

– Pomelo es elefantástico. 

– Pomelo es feliz.

– Pomelo sueña

– Pomelo se pregunta

– Pomelo al otro lado del huerto.

– Pomelo viaja.

 SARA RODRÍGUEZ HERNÁNDEZ.

Read Full Post »