Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2013

……………………………………

 Títol:

La pequeña oruga glotona

 Títol original:

The very hungry caterpillar

 Autor: Eric Carle

 Any: 2010

 Editorial: KóKINOS 

……………………………………

És important saber que hi ha diferents versions d’aquest àlbum i que la recomanació que es mostra a continuació fa referència principalment al format desplegable del conte, una presentació diferent  tot i que cal dir que com la resta de versions comparteix l’essència de la història; una eruga molt petita que neix amb molta gana i comença a buscar menjar fins que de tant menjar creix i es pot transformar en papallona.

Aquest conte ja fa temps que forma part de la meva col·lecció, un conjunt d’àlbums obtinguts principalment de les llibreries de la cadena “Fnac”. En la meva opinió, una gran font de recursos amb espais per poder mirar-los i manipular-los al detall a més a més d’altres llocs com la “casa del libro” o “Abacus”.

En quant als motius de la tria de l’àlbum, com deia anteriorment li dono una especial importància al fet de que sigui un desplegable ja que d’aquesta manera aconsegueix ser una eina cridanera pels infants més visual que els contes plans tot i que no és l’únic motiu ja que ens podem trobar amb àlbums desplegables poc interessants. Aquest conte presenta en les seves imatges una sèrie de colors texturitzants molt vius, uns dibuixos que destaquen molt bé gràcies al fons blanc de les pàgines i que tot i que el text no sigui en lletres majúscules cosa que facilitaria la lectura, es presenta  subtilment amb lletra d’impremta al costat de les imatges amb frases relativament simples i de fàcil comprensió. Un àlbum que si es caracteritza per alguna cosa és perquè s’ha de veure poc a poc, cal gaudir-lo observant els detalls que t’ofereix cada imatge i cada pàgina; una història que permet treballar una gran varietat de temes com la importància d’una bona alimentació, la nit i el dia, els dies de la setmana, els colors o el fet de la metamorfosi entre molts altres; un conte que de ben segur més d’un no es conformarà en veure’l una sola vegada.

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

A continuació deixo aquests enllaços on es poden veure diferents versions del conte:

http://kamishibai.educacion.navarra.es/download/ingl%C3%A9s/La%20peque%C3%B1a%20oruga%20glotona.pdf

Gaudiu-lo en quant tingueu oportunitat!

Sergi Guzmán Amorós (Grup61)

Read Full Post »

1352568446_3Títol: El monstre de colors

Autora i il·lustradora: Anna Llenas

Editorial: Flamboyant

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2012

Número de pàgines: 48

Inici: “Aquest és el monstre de colors. Avui s’ha llevat estrany, confós, atabalat… Ben mirat, no sap què li passa.”

L’àlbum que he decidit recomanar és “El monstre de colors” de l’Anna Llenas. Des del moment que el vaig veure em va cridar molt l’atenció, tant per les il·lustracions com pel tema principal, ja que sempre m’ha interessat molt tot allò relacionat amb l’educació emocional.

2013-03-26 17.10.00He aprofitat aquestes vacances per visitar la llibreria especialitzada Casa Anita, situada al carrer Vic, número 14, de Barcelona. M’agradaria dir que vaig sortir molt contenta de l’establiment tant per la quantitat d’àlbums que em va ensenyar com pel tracte rebut. Fins i tot l’Oblit ens va regalar un exemplar de la revista Faristol. És per tot això que no només us recomano l’àlbum sinó també us animo a fer una visita a aquesta llibreria especialitzada en LIJ.

L’àlbum tracta d’un monstre que un dia es lleva sense saber què li passa, ja que s’ha fet un garbuix d’emocions. Afortunadament hi ha una nena que li explica què té i l’ajuda a recuperar el control emocional, ja que tal i com diu: “totes les emocions barrejades no funcionen bé”. Aleshores, el que fa la nena és explicar les diferents emocions que sent el monstre, les quals es detecten fàcilment perquè cadascuna té un color, i després les endrecen en diferents pots. Així doncs, el groc és l’alegria, el blau la tristesa, el vermell la ira, el negre és la por i el verd representa la calma. Un cop estan totes ben ordenades, al monstre li torna a passar alguna cosa que fa que es posi de color rosa, finalitzant així la història… Què li deu haver passat ara?.

el-monstre-de-colors-detallPel que fa als criteris de selecció de LIJ, crec queel text i la imatge estan ben distribuïts, amb un clar predomini del dibuix. La lletra acostuma a estar a una banda i amb una mida apropiada, mentre que la imatge es distribueix per tota la pàgina. A més, és una il·lustració molt bonica i fins i tot infantil, ja que molts cops els elements estan pintats tal i com ho faria un infant. Hi ha una relació d’acord entre el text i la imatge fins al punt que utilitza objectes del color que simbolitza l’emoció que explica, com per exemple el mar i els peixos blaus per parlar de la tristesa. A més, les explicacions són molt detallades i amb un llenguatge entenedor. Per exemple, per parlar de la ràbia diu: “Quan estàs enfadat sents que s’ha comés una  injustícia i vols descarregar la ràbia en algú altre”.

Tenint en compte tot això, crec que és un llibre molt adequat per l’etapa d’infantil que pot ajudar a introduir conceptes emocionals. Té un inici que els fa submergir-se en la història i un final obert que convida a la reflexió i al diàleg, ja que sorgeix fàcilment el debat sobre què li deu passar ara al monstre, què simbolitza el color rosa o fins i tot amb quin color es sent identificat cada infant aquell dia.

Així doncs, espero que el tingueu en compte per la vostra biblioteca escolar!

A continuació, us poso uns enllaços que parlen d’aquest àlbum i d’un altre que és per pintar:

http://www.annallenas.com/ilustracion-editorial/el-monstre-de-colors.html#.UVm98nCDPIU

http://www.laparadallibres.org/?wpsc-product=el-monstre-de-colors-quadern

Mónica Martínez Curiel (Seminari B)

Read Full Post »

Conejo y sombrero

Conejo-y-sombrero   

Títol: Conejo y sombrero

    Autora del text: Verónica Álvarez

    Autora de les il·lustracions: Mariana Ruiz   Johnson

   Editorial: Ekaré

  Any: 2012

  

Argument: Aquest àlbum ens explica la història d’un conill que surt de passeig i s’ensopega amb un barret negre i elegant. El conill està meravellat amb la seva sort i sorprès amb el que s’ha trobat. Però la sorpresa és molt més gran quan s’atreveix a posar la mà dins la copa del barret, comencen a aparèixer diferents animals i es troba amb una conilleta amb la que acaba tenint fills i acaben sent feliços.

Recomanació: Vaig anar a la biblioteca de Sant Boi de Llobregat, vaig demanar ajuda a una bibliotecària, ella em va ajudar a escollir diferents llibres que podien ser interessants en l’educació infantil. De quatre que em va recomanar, vaig escollir un: “Conejo y sombrero”.

Considero que aquesta història és adequada per als primers lectors, per una part perquè utilitza un vocabulari senzill i adient per als més petits, i per una altra part perquè les il·lustracions que apareixen estan relacionades amb el que diu el text i això facilita la seva comprensió.

Amb aquest àlbum els infants poden descobrir, conèixer i familiaritzar-se amb diferents aspectes relacionats amb la poesia, com els versos o les rimes. Per tant, en el text hi ha un joc de paraules que pot cridar molt l’atenció dels infants i els pot semblar molt divertit:

–          “¡Que Gran tesoro me he encontrado!

             dijo el conejo ilusionado.

Tot i així, encara que s’utilitzi la poesia, la història segueix adequadament una seqüència. Té un inici ( “Esta es la historia de un conejo”), un nus i un desenllaç (“ Así termina la historia”). Aquest ordre permet que els infants entenguin millor el que s’explica a la història.

També els infants es poden familiaritzar amb diferents conceptes que apareixen al text, com per exemple els animals ( la gallina, l’elefant, l’ós, la girafa i el conill), l’enumeració (un, dos i tres),  els adjectius (content, feliç, elegant, negre etc.), els signes puntuació (exclamació, pregunta, punt, coma etc.).

Pel que fa les il·lustracions, són molt cridaneres perquè utilitza molts colors ( groc, vermell, verd etc.). Per tant, són colors coneguts per als infants i criden l’atenció del lector. A més, els dibuixos tenen molts detalls i són molt divertits.

Per acabar, vull dir que al final de la història és tancat i acaba amb un final feliç, i incita a l’infant a tornar-ho a llegir i a memoritzar-lo:

–          “ Así termina la historia”.

           del conejo y el sombrero;

          tendrá muy buena memoria

           quien se la aprenda primero.

Per totes aquestes raons esmentades anteriorment, us recomano i us animo a llegir aquest àlbum. A mi m’ha agradat moltíssim i no em canso de llegir-ho.

Us penjo una pàgina on podeu veure l’interior de l’àlbum:

http://ekaresur.cl/ficha_libro.php?idLibro=194

Alba Resurrección Cantero

Read Full Post »

L’àlbum que he tria és diu “Els elefants mai obliden”.

El podem trobar a la llibreria Robafaves  de Mataró, al Carrer Nou.

Pagina web:  http://www.robafavesjove.blogspot.com.es/

Editorial: Thule  2009

Colecció: TRAMPANTOJO

L’autora del llibre es diu Ravishankar Anushka i la il·lustradora es diu Christiane Pieper.

51k6KxCmzkL._SL500_AA300_Els personatges que apareixen són el protagonista, un l’elefant, els búfals, els elefants, els micos i el tigre. Podríem dir que és del gènere animal on hi ha una part emocional que a tots ens provoca empatia (punt fort a destacar).

He triat aquest llibre pel fet que jo el feia servir quan estava de tutor al cicle 2-3. Ho feia servir a inici de curs quan fem el període d’adaptació per tal de provocar empatia en els infants, tots en formarien part d’una familia durant el curs escolar.

L’argument del conte tracta d’un elefant que es perd a la jungla i uns micos li fan passar malament. Mes tard, es va trobar un grup de búfals amb els que va conviure i amb els que es trobava bé. Amb el temps es varem trobar en un riu amb un grup d’elefants. L’elefant es va sorprendre i clar no sabia que fer. Per un costat va trobar els elefants i per l’altre estaven els búfals. Al final l’elefant va quedar-se amb el búfals perquè havien estat la seva família.

En aquest enllaç de radio podem escoltar el conte explicat.

http://www.ivoox.com/conte-els-elefants-mai-no-obliden-audios-mp3_rf_1139903_1.html

Recomanació: és un conte que pot estar indicat per alumnes de P5, a finals de curs o alumnes de primer de primària. Tot tenint en compte la fase on es troben els infants tant pel que fa  a lectura com l’escriptura, conté unes estructures semàntiques i sintàctiques adequades per infants que es trobin en fase sil·làbic-alfabètica o alfabètica.

Seria un llibre per presentar en gran grup, el qual ens podria portar a parlar del tipus de família que tenen els infants, sobretot tenint en compte que en l’actualitat els models de famílies no reprodueixen un únic patró.

Jo proposaria dues coses: parlar en rotllana sobre el model de família que tenen a casa i l’altra els faria fer un dibuix per tal que aquells alumnes que no tenen tanta fluïdesa verbal, es puguin expressar a través del dibuix. Tanmateix el context multicultural present a les escoles també pot ser tractat amb el conte, on es vehicularia la conversa sobre els aspectes més emocionals que han viscut infants que suposadament el seus pares i mares o ells mateixos procedeixen d’un altre lloc.

Durant el moment de rotllana podríem parlar dels següents aspectes:

Situació de l’escenari: els infants no necessiten conèixer el lloc on succeeix el conte per entendre la història.

Quins conflictes apareixen? Apareixen diversos conflictes, el micos, que li tiren coses, un búfal li ajuda a escapar d’un tigre.

Referència als recursos lingüístics: hi ha moltes onomatopeies, diversos tipus de lletres, rimes i el vocabulari és ric.

Anàlisi visual: les imatges ens ajuden a entendre el text, només hi ha tres colors,blanc, negre i liles;  ens ajuden a empatitzar amb els sentiments dels animals; algun cop ajuden a ampliar la informació que ens dòna el text (quan els micos tiren els cocos, no hi ha explicitació en el text, però la imatge ens ho explica).

La narració, està feta en tercer persona amb un narrador omniscient on es narra en passat.

Per acabar recomanar aquest llibre per que el vocabulari és adequant a l’edat d’infantil, els textos no són llargs, hi ha moltes onomatopeies que fan lúdic el conte, apareixen rodolins i les il·lustracions són simples on els tres colors dels dibuixos crec que fan que es centri l’atenció en el que passa a les il·lustracions.

David Cordero Bouzas Grup 61 Sem B

Read Full Post »

peqeeTítol: Pequeño azul y pequeño amarillo

Autor del text i de les il·lustracions: Leo Lionni

Editorial: Kalandraka

Any:1959

Recomanació:

Després d’estar més de dues hores llegint i observant les imatges de molts àlbums il·lustrats, finalment n’he escollit tres però clarament aquest: “pequeño azul y pequeño amarillo” ha estat el que més m’ha impactat. Només amb la portada ja m’han entrat ganes d’obrir-lo.

M’agrada especialment perquè crec que amb aquest àlbum els infants poden donar via lliure a la seva imaginació i arribar a identificar-se amb cadascuna de les abstractes imatges que hi apareixen. A mi mateixa m’ha sobtat ser conscient de com una imatge que podria no significar res, amb només una frase que l’acompanya em fa imaginar al allò que potser es representa. La història és simple però alhora entretinguda i adient per als infants de l’etapa infantil. Considero que aquest àlbum pot ser utilitzat com a punt de partida per a treballar valors i aspectes com són l’amistat, la família, les diferències, etc. A més també es poden treballar conceptes com les formes i els colors. Els infants poden sentir curiositat per comprovar si realment en barrejar el color blau i el groc s’aconsegueix el color verd, per exemple.

Per tots aquests motius recomano aquest àlbum il·lustrat, pot ser una eina molt útil a un aula d’educació infantil.

A continuació deixo un parell d’enllaços que donen informació sobre aquest àlbum:

http://www.kalandraka.com/blog/wp-content/uploads/2009/03/pequeno-azul-y-pequeno-amarillo.pdf

http://www.imaginaria.com.ar/20/3/pequenoazul.htm  

Evelyn Domínguez Grup 61 Seminari B

Read Full Post »