Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2012

Mi abuelo Carmelo

Títol: Mi abuelo Carmelo

Autor del text i de les il·lustracions: Dani Torrent

Editorial: Kalandraka

Any: 2011

Argument: 

Aquest àlbum il·lustrat ens mostra la relació, molt tendra i propera, que hi ha entre un avi i el seu nét. En el llibre podrem gaudir de les experiències viscudes per l’avi Carmelo amb el seu nét. Passen tardes plegats tot veient com cau la pluja, o bé regant les plantes del jardí, mentre l’avi Carmelo li explica al seu nét unes històries meravelloses de terres llunyanes. Es tracta d’una història on l’amor, la mort i el record hi són presents.

Recomanació:

M’agradaria recomanar aquest àlbum il·lustrat perquè ja el primer cop que li vaig fer una ullada em va entendrir molt. A part d’això, penso que és un llibre que pot anar dirigit als infants, aproximadament dels 6 anys d’edat en endavant. En aquest àlbum es tracta el tema de la mort, però es fa des d’una mirada suau, des del record i la forta petjada que ha deixat l’avi Carmelo en el seu nét. És un llibre que emociona, i que ens deixa entreveure, a través de les il·lustracions, tot aquest niu de sentiments que afloren entre un avi i un nét. El fet que sigui una trama tan familiar, fa que molts infants se sentin identificats. També pot ser un llibre adequat per tractar el tema de la mort des d’un angle tendre i bonic, per als més petitons, ja que, desgraciadament, a vegades els hi passen situacions com aquesta. La pèrdua d’un avi suposa dolor, i així es pot interpretar en aquest llibre, tot i que, amb el record tan viu i esperançador que ens mostren les imatges, es difumina una mica aquesta sensació. Les il·lustracions són ben maques, amb tocs suaus on hi predominen les línies arrodonides i això ens transmet calidesa. No hi ha colors estridents, sinó més aviat pastels, per mostrar al lector precisament aquesta tendresa i amorositat. El text resulta molt senzill i entenedor, ideal per als més petits. Jo destacaria les imatges per sobre del text, perquè el text és breu. En l’àlbum apareixen dibuixades plantes, arbres, flors, orenetes, peixos…, tots aquests elements denoten vida. La vida que té per davant el nét, i la vida que ja ha deixat enrere l’avi Carmelo. Dins l’àlbum també trobem referències al correu postal, des de la portada del llibre fins a estampes de segells que es perden entre les pàgines de l’àlbum. Aquest element ens transporta a imaginar-nos que l’avi Carmelo, des d’allà on sigui, encara manté una relació amb el seu nét, i ens podríem imaginar que li envia cartes per tal que el nét el tingui molt present sempre en el seu record, i el més important, que no oblidi les experiències que van viure plegats.

Per tot això, us recomano aquest àlbum il·lustrat!

Us deixo l’enllaç de l’àlbum que hi ha al portal web de l’editorial perquè li feu una ullada:

http://www.kalandraka.com/fileadmin/images/books/dossiers/mi-abuelo-carmelo-ES.pdf

Sandra Moya Colomera

Anuncis

Read Full Post »

Títol: Dalt de l’arbre

Autor: Margaret Atwood

Editorial: Cruïlla

Any: 2008

Argument: 

Aquest àlbum ens explica la història de dos nens a qui els hi agrada estar molt a sobre d’un arbre, i fan de tot allà dalt, juguen, s’arrosseguen, menjen, dormen… però un dia uns animals s’emportan l’escala de l’arbre i els nens no poden baixar!I el que més volen en aquell moment es baixar, per què se’ls hi ha acabat el menjar, fa fred…. i sabeu qui arriba! un ocell que els salva, per què se’ls posa en el seu llom i els baixa al terra, però quan veuen de nou l’arbre  el que més desitgen es tornar a estar dalt de l’arbre!

Recomanació:

Aquesta és una història molt senzilla que permet als infants descobrir la poesia! Per què la història esta fet en vers on totes les paraules rimen unes amb les altres!

És un àlbum il·lustrat interessant pels primers lectors per què repeteix molt la paraula arbre i per tant el nen en tot moment sap on es troba, es veuen els diferents fets atmosfèrics com són el vent, el sol, els núvols. És un àlbum que fa volar la imaginació per què de seguida penses en totes les coses que podries fer en un arbre! Per ser poesia té un llenguatge bastant clar i bastant repetitiu.

Les imatges de l’àlbum estan fetes amb pocs colors; el vermell per el sol, les pomes, el paraigues, l’ocell i el blau per l’arbre, el paraigues, l’escala. A més a més els nens vesteixen iguals però els colors els tenen en altres peçes de roba! Les imatges són molt detallades i és graciós de mirar! Les imatges donen molta informació, sobretot dels estats d’ànim dels nens.

Pel que fa a la moral d’aquest conte penso que ens vol dir que una cosa ens pot agradar molt i molt però per unes causes determinades de cop pot deixar d’agradar-nos i cop que no hi som on erem abans ho anyorem i volem tornar-hi!

Us recomano aquest àlbum il·lustrat!

Lídia García

Read Full Post »

Títol: El secreto

Autor: Éric Battut

Editorial: KÓKINOS

Any: 2005

Argument: 

El conte explica la història d’un ratolí que troba una poma vermella i decideix amagar-la sota terra com el seu gran secret. A partir d’aquí comencen a venir molts altres animals (tortuga, eriçó, ocell, conill, granota i esquirol) a preguntar-li quin és el seu secret, al que el ratolí respon que no els hi dirà mai. Però el que el ratolí no veu és que darrera seu, on hi tenia enterrat el seu secret, la poma, està creixent un preciós pomer amb un munt de pomes. Quan el ratolí es relaxa pensant que mai ningú coneixerà mai el seu secret totes les pomes del pomer cauen a terra i el seu secret deixa de ser secret.

Recomanació:

Aquesta és una història molt senzilla que permet als més petits descobrir com el secret del ratolí deixa de ser secret sense que només ells se n’adonin.

És un àlbum il·lustrat interessant pels primers lectors ja que segueix una seqüència repetitiva que permet anticipar als infants el que respondrà el ratolí cada vegada que un animal li pregunti quin és el seu secret. Al llarg de tota la història hi ha diversos indicis que permeten al lector anticipar que el secret del ratolí acabarà per ser descobert. Primerament a través de la imatge, ja que amplia la informació del text, es pot veure com es va descobrint el secret. Un altre aspecte que ens permet anar anticipant al llarg de la història que el secret deixarà de ser-ho són les paraules “mi secreto” que inicialment són de color vermell, en quan parla amb la granota, de color verd, les mateixes paraules canvien a color verd i així ho fa amb cada animal.

Per altra banda, el conte va més enllà d’una simple història, permet veure quin és el procés de creixement d’una poma, com a partir del fruit creix un arbre que més tard acaba donant nous fruits.

Per últim, pel que fa a la moralina que se’n desprèn de la història és que ser egoista no porta enlloc, que cal saber repartir i compartir els teus descobriments amb la resta, el que es pot recollir amb la frase “la avaricia rompe el saco”.

NEUS GIMENO i  ALSINA

Read Full Post »

TÍTOL: FINN HERMAN

Autor: Mats Letén

Il·lustracions: Hanne Bartholin

Editorial: Libros del zorro Rojo

Primer edició: octubre 2009

 

ARGUMENT: 

Un conte que tracta d’una senyora que va a comprar acompanyada del seu animal de companyia, un cocodril anomenat Finn Herman. Al llarg del passeig es va trobant amb altres personatges, un ànec, un gat, un gos i un nen.

La senyora adverteix al seu estimat cocodrilet la perillositat que poden suposar els diferents personatges,uns personatges que desapareixen misteriosament en trobar-se amb en Finn Herman.

Quant pot arribar a menjar un cocodril?

RECOMANACIÓ:

Un conte on el lector és còmplice, l’únic que veu que els animals no marxen misteriosament. La senyora, encegada per l’amor, no veu la perillositat del seu animalet, però el llibre és ple de pistes que mostren qui és el culpable que els animals “desapareguin”. Una pista és el format de les pàgines, les quals, quan apareixen els diferents personatges que són cruspits pel cocodril, són més petites, per reforçar aquest fet que se’ls menja, ja que dóna la sensació de tancar la boca . Una altra pista és la mida del cocodril, que va creixent fins a arribar a ocupar 4 pàgines a l’hora d’anar a dormir.

El conte és ple d’humor, un humor creat gràcies a la innocència de la senyora, la qual creu que el perill es troba en tots els altres animals i nens, excepte en el seu cocodril. Una senyora que es qüestiona la perillositat d’un elefant mentre passeja en Finn Herman.

També és interessant el final, el qual et proposa que salvis els personatges que s’ha menjat en Finn Herman, amb unes tisores de cocodril; i si et fa llàstima el cocodril pots agafar el fil i l’agulla de cocodril que hi ha dibuixat per cosir-lo.

Per últim, mencionar que aquest llibre és molt representatiu de la realitat. Una realitat en la que no acceptem les culpes dels que ens envolten, pensant que allò nostre és sempre el millor i el perill ens ve de l’exterior.

Marta Gimeno i Alsina

Read Full Post »